Al món hi ha 7.874 idiomes diferents reconeguts pel codi ISO 639-3. L’Ethnologue redueix la xifra a 6.912. De tota esta riquesa cultural, només el 0,2% del total, poc més d’un centenar, són parlades per més de la meitat de la població mundial. 

Esta enorme diversitat de llengües implica moltes coses. En particular, significa que la meitat de la població mundial està exclosa de l’accés a la informació quan només està disponible en una de les llengües anomenades majoritàries. 

La situació crea desigualtats en l’accés a la informació per als que no parlen les llengües més parlades al món, la majoria d’elles d’origen europeu. Les diferents llengües del món digital no estan representades de la mateixa manera, tal com ocorre en el món físic. Tot i que alguns idiomes tenen molts recursos, ferramentes i plataformes que els donen suport, alguns altres amb prou feines estan presents en línia. No totes les llengües poc representades estan descuidades per manca de parlants. De fet, en molts contextos la decisió d’escollir unes llengües per damunt d’altres és purament econòmica, sobretot quan les empreses es dirigeixen a mercats “lucratius” específics. Per exemple, el suec, parlat per 10 milions de persones, està disponible a totes les plataformes principals (Facebook, Google, Spotify, etc.), mentre que el berber (parlat per almenys 20 milions) amb prou feines és present als mateixos llocs. 

Però hi ha alternatives. Un exemple de bones pràctiques es pot trobar a la Viquipèdia. L’enciclopèdia en línia té 321 edicions actives diferents, i no posa barreres de cap mena perquè cada comunitat desenvolupe un projecte en la seua llengua. De fet, els únics requisits previs per a tindre una edició local de la Viquipèdia són disposar d’una comunitat activa i un codi iso per a l’idioma. En conseqüència, els projectes de Wikimedia han ajudat a que més idiomes estiguen representats en línia, i hui la Viquipèdia es considera l’obra escrita més gran en pràcticament totes les llengües en què es troba disponible, incloses moltes llengües en perill d’extinció o minoritàries. 

Si la Viquipèdia ha sigut capaç de posicionar-se a la llista dels llocs web més visitats del món és per la seua apertura, que ha permès que milions de persones d’arreu del món formaren part de les plataformes independentment de la seua llengua, i les comunitats Wikimedia treballen cada dia per a identificar i abordar les seues barreres d’accés. En altres paraules, el multilingüisme permet “Obrir el coneixement” a, literalment, tot el món. 

Viquipèdia és un exemple del que la gent pot fer en l’ecosistema lliure què és Internet i contrasta amb el que ofereixen les plataformes tancades. Segons dades del 2019, Facebook tenia 2.300 milions de comptes, però només oferia la seua interfície en 111 idiomes (el 0,2% dels idiomes mundials). D’estos, només els parlants de 41 idiomes tenien accés traduït a l’apartat de mesures contra l’assetjament. Això deixa de banda 652 milions de parlants, mentre que hi ha parlants d’altres 230 idiomes àmpliament utilitzats a tot arreu però que no tenen traducció a Facebook. 

Pel que fa a Instagram, la interfície només està disponible en 36 idiomes. Entre les llengües mancants hi ha llengües europees amb una base activa d’usuaris, com el valencià/català. 

Les bones pràctiques esmentades anteriorment mostren com una visió pluricèntrica del món permet una major participació de les persones a les plataformes digitals. La major participació de la gent fa que les plataformes digitals tinguen més continguts per als seus usuaris. A més, disposar d’una interfície i d’un espai on es permet l’ús de la llengua pròpia fa que més persones puguen participar i sentir-se còmodes en estes plataformes. 

Tindre accés a la informació en la teua llengua materna és un dret humà bàsic. Les comunitats Wikimedia poden estar fent-ho bé en comparació amb altres plataformes, però com es podrien millorar altres? 

Seria tan senzill com permetre als seus usuaris poder traduir les seues interfícies als seus idiomes preferits. Amb un canvi tan xicotet, les comunitats permetrien que milers de persones que no parlen amb fluïdesa els idiomes majoritaris accedisquen a la seua plataforma amb els mateixos drets que la resta persones. 

Per a adreçar el problema, i per a  tindre millor representativitat idiomàtica a les diferents plataformes en línia, fem una crida a les grans corporacions d’Internet per a què abracen un món realment multilingüe, mitjançant: 

• Obrir la traducció al públic per a què els usuaris puguen proporcionar interficies adaptades a cadascú en la seua llengua, garantint que cada ésser humà puga accedir a cada plataforma amb les mateixes oportunitats, independentment dels idiomes que conega. 
• Dissenyar sistemes i capacitats que donen suport a tots els idiomes (moderació, cerca, etc.) a les seues plataformes. Així, es pot garantir l’accés a la informació permetent que tothom entenga completament ferramentes essencials com les polítiques de seguretat, i d’eixa manera garantir plataformes més segures per a tots els ciutadans del món, independentment del seu origen geogràfic i formació.